Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar

“Darrere de les càmeres: trobada amb Víctor Gaviria i Melba Escobar”

Partint d'imatges dels assajos de La venedora de roses (1998), pel·lícula la versió restaurada de la qual es podrà veure el dia abans a la Filmoteca de Catalunya, el seu director, Víctor Gaviria, la periodista i escriptora colombiana Melba Escobar, amb la moderació de la coordinadora d'International Action for Peace, Laura Lorenzi conversaran sobre la violència estructural existent a Colòmbia. 25 anys després de l'estrena de la pel·lícula, les històries i personatges continuen vigents. El cinema, la cultura, l'art pot aportar a la transformació social? Com s'instal·len a la memòria d'un país? Com es treballa amb la vulnerabilitat?

Víctor Gaviria (1955, Medellín), destacat director, guionista, poeta i escriptor colombià, és reconegut pel seu cinema compromès que empra actors naturals per abordar les diverses formes de violència a Medellín, la seva ciutat natal. Les seves pel·lícules han guanyat premis internacionals i han estat destacades a festivals com Cannes i Sant Sebastià. La seva òpera prima, Rodrigo D: no futuro (1990), se centra en joves afectats per la violència abans dels vint anys, creant un univers neorealista. A La venedora de rosas (1998), basada en un conte de Hans Christian Andersen, Gaviria va participar novament a Cannes, abordant de manera crua els càstigs infligits per adults i el mal exemple de pares violents. La pel·lícula explora atmosferes de carrer tenyides de frustració i dramatitza la veritat de l'abandó. Sumes i restes, el seu tercer llargmetratge, escrit per Hugo Restrepo, retrata el món del narcotràfic i les inversions brutes de la classe mitjana. La seva última obra, La mujer del animal, aborda la violència de gènere, guanyant premis a la Millor Direcció al Festival de Màlaga i al Festival de Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana.

Melba Escobar és una escriptora i periodista colombiana. Autora de Duermevela (Planeta, 2010), Johnny y el mar (Tragaluz, 2014) traduït a l'anglès i a l'alemany i seleccionada dins del catàleg White Raven 2015, reconeixement de la Biblioteca Juvenil Internacional de Munic, Alemanya, a títols internacionals. La seva novel·la La Casa de la Belleza (Emecé, 2015), ha estat traduïda a 18 idiomes i recomanada per mitjans com The Guardian i Le Figaro. La seva novel·la més recent, La mujer que hablaba sola (Seix Barral, 2019) va ser descrita per Juan Gabriel Vásquez com “un inventari despietat de les formes amb què aquesta societat se les arregla per violentar-nos”. Cuando éramos felices y no lo sabíamos narra quatre viatges entre Veneçuela i Colòmbia en temps apocalíptics. Aquest darrer, el seu primer llibre de no ficció, va ser publicat per Seix Barral a Amèrica Llatina el 2020, i el 2022 per Ariel a Espanya. Escobar és columnista del diari El Tiempo (Colòmbia) i col·laboradora ocasional d'El País (Espanya). Viu a Barcelona, amb el seu marit i els dos fills.

Tatiana Rojas Sánchez és una periodista colombiana, actualment, responsable de l'àrea de comunicació d' International Action for Peace. Aquesta organització promou el respecte integral dels drets humans i la construcció de cultura de pau mitjançant l'acompanyament internacional a Colòmbia a organitzacions socials defensores de drets humans i l'educació per al desenvolupament.

Organitzen:



        



Col·laboren:



    




Dia / Hora:
13/12/2023, 19:00 H
Lloc:
Casa Amèrica Catalunya | Entrada libre. Aforo limitado