Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
20/07/2007 / Barcelona

Casa Amèrica Catalunya s'adhereix a la candidatura de l’escriptor nord-americà Rolando Hinojosa al Premi Cervantes de Literatura 2007

La Fundació Casa Amèrica Catalunya s'ha adherit a la campanya que promociona la candidatura de l'escriptor nord-americà Rolando Hinojosa Smith al Premi Cervantes de Literatura 2007. Aquesta iniciativa, impulsada per sectors acadèmics, universitaris i intel·lectuals d'Alemanya i Barcelona pot comptar aviat amb el suport del mexicà Carlos Fuentes, Premi Cervantes 1987. Rolando Hinojosa, autor de novel·les com ”Estampas del Valle (Premi Casa de las Américas 1972), “Mi querido Rafa” o “Claros varones de Belten County”, abandera la literatura xicana, expressió escrita de l'espanyol que preval a la frontera entre Estats Units i Mèxic, la supervivència de la qual es veu amenaçada per l'hegemonia de l'anglès o, fins i tot, per la construcció del mur fronterer, autèntic desafiament a la convivència i comunicació entre els dos països. “Amb el Cervantes s'aconseguiria que la literatura xicana deixés de ser una literatura regional”, diu Rolando Hinojosa en la següent entrevista. I afegeix: “Moralment, el mur em repel·leix perquè Estats Units i Mèxic han viscut en pau durant més de segle i mig”. (En la imatge, Rolando Hinojosa i en segon terme, el director de Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria)

La Fundació Casa Amèrica Catalunya s'ha adherit a la campanya que promociona la candidatura de l'escriptor nord-americà Rolando Hinojosa Smith al Premi Cervantes de Literatura 2007. Aquesta iniciativa, impulsada per sectors acadèmics, universitaris i intel·lectuals d'Alemanya i Barcelona pot comptar aviat amb el suport del mexicà Carlos Fuentes, Premi Cervantes 1987. Rolando Hinojosa, autor de novel·les com ”Estampas del Valle (Premi Casa de las Américas 1972), “Mi querido Rafa” o “Claros varones de Belten County”, abandera la literatura xicana, expressió escrita de l'espanyol que preval a la frontera entre Estats Units i Mèxic, la supervivència de la qual es veu amenaçada per l'hegemonia de l'anglès o, fins i tot, per la construcció del mur fronterer, autèntic desafiament a la convivència i comunicació entre els dos països. “Amb el Cervantes s'aconseguiria que la literatura xicana deixés de ser una literatura regional”, diu Rolando Hinojosa en la següent entrevista. I afegeix: “Moralment, el mur em repel·leix perquè Estats Units i Mèxic han viscut en pau durant més de segle i mig”.
Se’l proposa per al Cervantes de Literatura 2007, Què li sembla?Em vaig assabentar fa escassos dies, a la Setmana Negra de Gijón, quan em van explicar que Ricardo Bada, periodista que viu a Colònia, Alemanya, m'havia proposat. Em vaig quedar d'una peça, no ho esperava. I encara no sé què dir. Quan torni als Estats Units no s'ho diré a ningú. Com a membre de la Real Academia de la Lengua Española en Amèrica del Nord ja m'havien proposat fa uns anys, però no li vaig prestar molta atenció. Però han passat els anys i ara sembla que alguna cosa és en marxa...Com a abanderat de la literatura xicana, no estima necessari un reconeixement d'aquesta envergadura?Seria el diamant de la corona de la literatura xicana. Suposaria una acceptació mundial i deixaríem de ser una literatura “regional”. El Premi Cervantes és molt especial, es nota qui l’ha guanyat, fins i tot a autors consagrats els hi va donar més empenta. No tinc esperances de sortir, però em sento molt bé que se m'hagi nomenat. No sé si la meva vida canviarà radicalment, sóc molt extravertit, m'agrada parlar amb la gent, però també tinc una vida molt particular, no secreta però sí de gran privacitat. El Cervantes ho canviaria, però això no vol dir que no vull que se m'atorgui.La literatura xicana, en tant expressió de la cultura de la frontera, fins a quin punt està amenaçada pel mur que està aixecant els Estats Units en la ratlla amb Mèxic?La xicana és part de la literatura mexicano-texana i mexicano-californiana de la mateixa manera que és part de la literatura nord-americana, com ho és també la literatura dels negres americans i la dels asiàtics americans. El mur no perjudica el que escribim perquè el 90 per cent de la nostra producció es dedica al que passa en la nostra vida als Estats Units, a la nostra història en aquest país on vam néixer. El perill està en que l'assimilació i l'aculturació siguin tan fortes que els nois no llegeixin i en conseqüència no escriguin en espanyol.Per què el futur de l'espanyol a la frontera a nivell popular no és tan favorable com el dels àmbits cultes i universitaris?La nostra literatura no desapareixerà perquè s’ha incorporat a les universitats, que són molt conservadores i no permeten que hi entri qualsevol cosa. Però un cop admesa, és molt difícil desfer-se’n. Malgrat el mur, la frontera és força porosa i molta gent de parla hispana la va travessant, com sempre, com ho han fet durant segles. A Austin, la capital de Texas, no hi ha menys de 6 diaris en espanyol. Això indica que l'espanyol persisteix, però una cosa és escriure per a un diari i una altra escriure literatura que es publiqui, es compri i s'expandeixi. Hi ha joves que escriuen, però la majoria se’n van assimilant (a la cultura nord-americana). Serà molt interessant. Voldria viure altres 10 anys per veure com es desenvolupa tot plegat.La seva rebesàvia, que sense moure's del seu ranxo va ser espanyola, mexicana, texana, confederada i finalment nord-americana, què diria d'aquest mur?Crec que li importaria un rave. La senyora Mauricia Cano, així es deia la meva rebesàvia, va néixer el 1814, i no tenia dificultats amb l'autoidentificació. Per a mi, personalment, el mur no representa res. El que diguin els governs nord-americà i mexicà no compta perquè el poble decideix si seguirà o no una llei, i si la creu nociva, no l'obeirà. És la història del món universal. Moralment, el mur em repel·leix perquè Estats Units i Mèxic han viscut en pau durant més de segle i mig. Tant de bo si guanyen els demòcrates el mur deixi d'existir, i si mantenen el que ja està aixecat, doncs un sempre podrà rodejar-lo, com es fa ara.Vostè es defineix com a texano-mexicà. Quins matisos li diferencien del xicano?El terme universal és xicano. Jo escric literatura nord-americana de la secció xicana com altres escriuen literatura afroamericana. En la vall del Río Grande, on vaig néixer i vaig créixer, es rebutja el terme xicano. Allà, de nens, ens considerem mexicans, i quan ens adonem de qui som, mexicano-texans. Jo en les meves classes parlo de “Texas-Mèxic”. A Califòrnia, Nou Mèxic i Arizona segueixen amb l'assumpte de xicanos, però Texas és un estat molt particular.I si aconseguís el Cervantes?Miri, si guanyo el Cervantes no sé que faré. Tant de bo no em minvi la creativitat perquè et pot fer bullir el cap. Tant de bo que això no em passi, però no el rebutjaré, caram! És un gran honor, evidentment. I va molt més enllà, tot reconeixent el que pot significar per als hispans als Estats Units.