Casa America Catalunya

hola

Amb motiu de la tretzena edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, que aquest any acollirà la projecció de més d'un centenar de films, el seu director Juan Ferrer ha destacat a Casa Amèrica Catalunya l'aposta del certamen pels continguts de qualitat, i sempre des d'una perspectiva de servei. Malgrat comptar amb un públic potencial de 400 milions de persones, Ferrer ha reclamat una major implicació dels governs en les tasques de distribució de les pel·lícules de factura llatinoamericana. Per potenciar les sinergies entre Espanya i Llatinoamèrica, els actors Ariadna Gil i Leonardo Sbaraglia són dos dels convidats d'aquesta edició.

Diana Raznovich, dramaturga argentina, ha destacat a Casa Amèrica Catalunya el paper de la dona artista llatinoamericana en la tasca de reivindicació de les desaparicions de persones registrades durant les Dictadures a diversos països del continent. L’autora, que va viure 12 anys a Europa i de la qual s’han traduït diverses obres a diferents idiomes, presenta aquests dies la seva performance d’humor “El santuari estressat” en el marc del Festival Magdalena de creacions artístiques que se celebra a Barcelona per primera vegada sota el títol de “Piezas Conectadas”.

El President del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), Luis Alberto Moreno, ha dit dir que unes 205 milions de persones encara viuen a la pobresa a Amèrica Llatina, malgrat que el creixement econòmic dels últims anys ha ajudat a reduir el problema. A més ha titllat de “inacceptable” la situació.
Aquestes declaracions es realitzen a l'obertura de la 48 Assemblea de Governadors del BID a Guatemala, a la que es troben els presidents de diferents països de l'Amèrica Llatina. (A la imatge, el President del Banc Interamericà de Desenvolupament, Luis Alberto Moreno)

“Montecristo”, una de les sèries de televisió argentines de més audiència, ha facilitat a les Abuelas de la Plaza de Mayo la localització de Celina Manrique, que es converteix d'aquesta forma en la 87 persona que recupera les seves arrels gràcies a la intervenció d'aquest col·lectiu. Les Abuelas de la Plaza de Mayo havien proporcionat als responsables de la sèrie una foto de la nena. Després de la seva emissió, una persona anònima va reconèixer la imatge. Celina es va realitzar la prova d'ADN i un jutge va dictaminar que era el nadó que havia desaparegut el juliol de 1977 a l'estació d'autobusos de la ciutat de Mendoza, on els seus progenitors van ser detinguts. (A la imatge, Estela Carlotto i Rosa Tarlovsky, de Abuelas de la Plaza de Mayo, durant una visita a Casa Amèrica Catalunya)

El dijous 22 de març s'inaugurarà a l'Ambaixada d'Argentina a Madrid el mural “Treinta”, obra del dibuixant gràfic argentí Miguel Repiso, “Rep”, en commemoració del cop militar que va patir aquest país al 1976. L'obra va ser feta a la ciutat de Rosario, en el marc de la mostra "Río Rep", que es va dur a terme al Centre Cultural Espanya fa un any. La idea de crear el mural va sorgir a partir de la necessitat de l'autor de deixar el seu testimoni sobre un dels temes que amb més recurrència ha treballat en la seva vida: el terrorisme d'estat. (A la imatge, el dibuixant “Rep” durant una visita a Casa Amèrica Catalunya).

L'auditori de Casa Amèrica Catalunya ha estat escenari de la presentació del llibre “L'afusellament de Penina”, de l'argentí Aldo Oliva, en un acte presidit per l'alegria després de la feliç recuperació d'una obra que va ser segrestada i destruïda per la Dictadura militar argentina de 1976. “Sense tapa i sense referència bibliogràfica, havia un exemplar amagat en un bagul de manera que algun dia fos descobert”, ha explicat Antonio Oliva, professor de la Universitat Nacional de Rosario i fill de l'autor d'una obra que narra l'assassinat, en aquesta ciutat argentina, de l'anarquista català Joaquim Penina, el primer “desaparegut” de la Dictadura del general Uriburu al 1930. (En la imatge, d'esquerra a dreta, Florència Rovetto, de la Plataforma Argentina contra la Impunitat; Marta Nin, Adjunta a Direcció de Casa Amèrica Catalunya; Antonio Oliva; Margarida Aritzeta, directora d'Acció Departamental de la Generalitat de Catalunya, i Lluís Ferran Toledano, historiador, durant la presentació del llibre).

“La recuperació del president cubà, Fidel Castro, ha experimentat una "acceleració", malgrat que després d'una malaltia prolongada cal descansar i "protegir-lo", ha declarat el vice-president del país, José Ramón Fernández. "Hi ha una acceleració en la recuperació", ha assenyalat Fernández, que ha anat a una recepció oferta a la residència de l 'Ambaixador d'Espanya a l'Havana, Carlos Alonso Zaldívar, amb motiu de la visita a Cuba de la secretària d'Estat espanyola d'Immigració i Migració, Consol Rumí, informa l'agència EFE.

El politòleg, escriptor i director de la revista cubana de ciències socials i estudis culturals “Temas”, Rafael Hernández, i la psicòloga social i professora de la Universitat de l'Havana, Daybel Pañellas, han afirmat a Casa Amèrica Catalunya que la naturalitat amb la qual l'illa ha acollit la malaltia i allunyament del poder del president del país, Fidel Castro, evidència que “la continuïtat de la revolució és en mans de la societat cubana”. “Des de juliol de l'any passat es demostra que el Govern de Cuba no depèn d'un sol home. Al segon dia ja no es parlava de la malaltia de Castro”, han afirmat en el transcurs de la conferència “Cuba, la transició en curs” davant un nombrós públic. “Per als cubans, Fidel Castro no és Franco, Pinochet o Mao”, ha puntualitzat Hernández.

SAR el Príncep d'Astúries presentarà aquest 14 de març el Pla Iberoamericà d'Alfabetització que pretén alfabetitzar a 34 milions d'iberoamericans entre 2007 i 2015. Aquest pla, que es presentarà a la Casa de América de Madrid, va ser un encàrrec de la Cimera de Salamanca (celebrada l'octubre de 2005) a la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i ha estat elaborat per l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) amb el patrocini de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). A Llatinoamèrica existeixen més de 34 milions d'adults analfabets i 110 milions de persones, un 40 per cent de la població, que no han acabat els estudis de primària.