Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. Al navegar, considerem que n’acceptes el seu l’ús. Més informació

Acceptar
01/03/2016 / Barcelona

Pau a Colòmbia: Acord bo... o no tan bo?

Mark Freeman, director de l’IFIT i asessor del Govern de Colòmbia durant any i mig a les converses de l’Havana, i David Bondia, president de l’IDHC, han reflectit les complexitats dels acords de pau a punt de signar-se entre l’estat colombià i la guerrilla de les FARC. Freeman ha defensat l’acord amb fermesa mentre Bondia ha lamentat que “pugui rebaixar els estàndards internacionals en Drets Humans”.

Segona sessió del cicle Colòmbia en Pau, en el marc de l’espai Diàlegs a Casa. Una il·lustrativa conversa entre Freeman i Bondia que ha estat seguida per força públic. A més, per primer cop, l’auditori de Casa Amèrica Catalunya ha lluït l’Escopetarra, l’antic fusell d’assalt convertit en guitarra elèctrica i instrument de pau gràcies a la iniciativa del músic colombià César López.

Un marc idoni per conèixer les interioritats d’un acord de pau a Colòmbia que és a tocar en un país que arrossega més de 50 anys de guerra. Les negociacions, però, són prou complexes i els acords assolits necessitaran de molta pedagogia en la seva implementació. Avui, Freeman i Bondia han traslladat dos punts de vista oposats sobre una entesa històrica.

Freeman ha arrencat afirmant que la justícia penal és una complicació per a una negociació ja que du una ‘tensió profunda intrínseca’. ‘Cal buscar maneres de conciliar la justícia amb la pau’, ha afegit.

‘Cal depurar-ne responsabilitats. El capítol més important d’un procés de pau són les víctimes, l’acord no ho és tot. Cal construir una societat democràtica amb Drets Humans’, ha respòs Bondia.

Freeman ha insistit: ‘A les negociacions es va buscar la màxima satisfacció dels drets de les víctimes, però és una negociació de pau i no pas de justícia o de participació política. El que s’ha aconseguit concilia diversos punts’. Per a Bondia, però, ‘aquest acord va en contra de la seguretat jurídica i no pot esdevenir una amnistia generalitzada ni provocar una impunitat generalitzada’.

‘No podem rebaixar els estàndards de justícia internacional per a delictes de lesa humanitat. Pot passar el mateix que a l’Argentina, que van ‘passar pàgina’. No han d’existir línies vermelles en matèria de Drets Humans’, ha afegit el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, molt crític amb la jurisdicció especial per la pau contemplada en els acords de l’Havana i que estableixen una benevolència especial per aquells implicats en delictes contra els drets humans que confessin els seus crims.

‘No hi ha tema més seriós per al Govern de Colòmbia que les víctimes. S’han buscat fórmules acceptables i estables en el temps. La negociació ha estat una premissa bàsica’, ha assenyalat Freeman, qui ha demanat a la Cort Penal Internacional una perspectiva ‘àmplia’ que no posi en situació de risc l’acord.

'Cal una metodologia global i no legalista de l’acord. El gran assoliment d’una pau negociada té implicacions en línies vermelles, cal acceptar-ne les conseqüències necessàries de negociar, sempre millors que les de no negociar’, ha reblat el director de l’Institute for Integrated Transitions (IFIT).