Casa America Catalunya

Casa Amèrica Catalunya i les Biblioteques de Barcelona porten a terme un cicle sobre la pintora mexicana Frida Kahlo. Les jornades comencen el pròxim 2 de maig en la Biblioteca de Nou Barris (Albert Einstein, 2-4). Les conferències intentaran aprofundir sobre la vida, l'obra, la trajectòria i l'entorn d'un dels referents culturals i intel•lectuals més importants del segle XX.

La Fira d'Abril de Barcelona acollirà per primer any una carpa llatinoamericana, “La Latina”. L'esdeveniment, que se celebra al Fòrum de Barcelona i comença avui 27 d'abril fins al 7 de maig, comptarà amb un estant del col•lectiu llatinoamericà en el que es donarà a conèixer la cultura llatina a les milers de persones que solen assistir cada any a la fira. La iniciativa ha nascut amb la intenció d'integrar les tres cultures presents: andalusa, catalana i llatina.

Casa Amèrica Catalunya ha acollit el seminari sobre arquitectura moderna a l’Amèrica Llatina, en el qual dos membres de la Universidad Nacional del Litoral d’Argentina han tractat la problemàtica de l’habitatge social al seu país en comparació amb la vivenda a Catalunya. Sota el títol “Habitatge social: una mirada comparada de la producció argentina i catalana (1930-1970). Solucions vigents”, els arquitectes argentins Paola Bagnera i Jerónimo Silva han parlat sobre diverses tipologies de vivenda social a l’Argentina i a Catalunya. Després de fer un repàs cronològic a la modernització de les construccions argentines, Bagnera ha conclós que la introducció de l’habitatge social es va esdevenir de forma paral•lela a la introducció del peronisme i que és justament per aquest motiu, que es conceptualitza la vivenda com a “responsabilitat de l’estat”.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, presideix avui, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, l’acte de lliurament del II Premi Iberoamericà Casa Amèrica Catalunya a la Llibertat d’Expressió al diari argentí Página/12. El cantautor català Joan Manuel Serrat lliurarà el guardó a Ernesto Tiffenberg i Horacio Verbitsky (a la imatge), director i columnista de Página/12 respectivament. La distinció consisteix en la litografia “Ataduras”, creada expressament per a l’ocasió per l’il·lustrador Andrés Rábago, “El Roto”. En l’acte també intervindrà l’històric periodista català, Josep Pernau.

Veneçuela ha aconseguit reduïr la pobresa d’un 50% a un 31% entre els anys 1998 i 2006. Aquesta és, segons l’antropòleg etno historiador veneçolà Manuel Cabrera Alcalá, una mostra més de com les lleis veneçolanes s’adapten cada vegada més als objectius de l’Índex de Desenvolupament Humà del PNUD, que intenta xifrar el grau de nivell de vida digne dels habitants d’un país.

Amb aquesta mesura l'expresident argentí Carlos Menem va afavorir, el desembre de 1990, als dos ex jerarques de la dictadura, Rafael Videla i Eduardo Emilio Massera que van liderar el cop d'estat al 1976. Amb la resolució, tornen a tenir vigència les penes de reclusió perpètua, l'anomenada causa 13, amb la qual la Cambra Criminal Federal va condemnar als dos repressors a reclusió perpètua en la dècada dels 80. Informació de Clarín i El País. (A la imatge, reproducció parcial del mural "Inauguración", de l'artista Carlos Alonso, una alegoria de la dictadura militar soferta a l'Argentina)

Hebé de Bonafini, la presidenta de l'associació argentina Madres de Plaza de Mayo, ha denunciat durant la videoconferència mantinguda amb Casa Amèrica Catalunya que encara queda molta complicitat i privilegis en els judicis contra els militars argentins i que malgrat l'anul·lació de la impunitat de les lleis de punt final encara queda molt camí per fer. De Bonafini ha manifestat també que l'ingrés a la presó dels militars, no provocarà una reconciliació de les mares amb els enemics ja que aquests “han de morir com van viure, com assassins i torturadors”. Encara que actualment Mares de Plaza de Mayo han posat en marxa nombrosos projectes socials com una universitat o la construcció d'habitatges als barris, l’associació ha deixat el seguiment dels judicis en mans dels seus advocats, perquè tal com ha afirmat la seva presidenta, “nosaltres ja hem parlat massa”.

Les jornades de periodisme i immigració organitzades pel SICOM han obert avui les seves portes amb 3 periodistes de mitjans llatinoamericans que han coincidit en destacar que la premsa no tracta el fenomen de la immigració com deuria malgrat el gran nombre d’arribades que s’estant produïnt recentment en països com Espanya. Equador ha estat el país tractat en la primera sessió de les jornades que ha tingut lloc al Col•legi de Periodistes i a la qual ha assistit el cónsul d’aquest país a Catalunya.

El dimarts 24 d’abril, a les 12:00 hores, al Col•legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10. Barcelona) arrenquen les jornades “Periodisme i Immigració 2007. Les dues visions” en les que diversos periodistes, molts d’ells procedents de països emissors d’immigració a Catalunya, reflexionaran sobre l’impacte d'aquest fenomen als mitjans de comunicació, tant als països d’origen com els de destinació. La sessió inaugural abordarà el cas de l’Equador amb Jaime Cevallos, corresponsal a Barcelona del diari “El Universo”; Juli Rubia, periodista de “Latino”, i Raquel Caizapanta, comunicadora social, directora del programa "Las Mañanas con Raquel", d'Antena 2000 de Radio, i presidenta de la Federació d'Associacions d'Equatorians de Catalunya. José Enrique Núñez, cònsol d’Equador a Barcelona, clourà la sessió.

L'escriptor colombià, Gabriel García Marquéz és l'autor llatinoamericà més reclamat durant aquest dilluns, 23 abril dia de Sant Jordi a Catalunya, en el que, seguint la tradició d'intercanvi de llibres i roses entre homes i dones, la literatura és la gran protagonista en carrers i places de tot el país. Altres autors llatinoamericans amb gran tirada entre els catalans són: la xilena Isabel Allende i l'uruguaià Mario Benedetti. Així s'ha pogut comprovar en els llocs de la Rambla Catalunya, une de les principals artèries de Barcelona, avui excepcionalment plena de parades de llibres, de parades de roses i de vianants que gaudeixen d'una esplendorosa jornada primaveral.